Jo i el món…

Ahir parlava d’un èxit menor però del que estic orgullós (eixe cohet sempre volarà amb nosaltres!), i per compensar (diga-li karma) hui toca parlar d’un fracàs compartit.
No recorde bé quan va ser (potser setembre de 2006), que Guillem i jo vam decidir fundar el que es pot anomenar com a ‘locuazismo’. Era una forma d’entendre la vida que mai vam poder concretar, i del qual ‘El Manifiesto Locuaz’ serien les bases principals. Mai vam tindre clar el que volíem transmetre, l’única cosa que encara perdura d’aqueixa época és una modificació que vam fer a l’acepció ‘locuaz‘ en el wiktionary en castellà feta el 11 de desembre de 2006, i crec que és la millor descripció del ‘locuazismo’: un ‘tipo’ curiós.
Tot i que hem deixat per impossible la redacció de dit manifest, encara queden alguns actes de ‘locuazismo’ (obrats per mi) com escriure en alguns bitllets la paraula ‘locuaz’ o la frase ‘Be locuaz, my friend!’, o en un ticket de la FNAC firmar com a ‘locuaz’. Si et trobes en un d’eixos bitllets propaga la paraula ‘locuaz’! Nosaltres ho faríem per tu.