Ahir parlava d’un èxit menor però del que estic orgullós (eixe cohet sempre volarà amb nosaltres!), i per compensar (diga-li karma) hui toca parlar d’un fracàs compartit.
No recorde bé quan va ser (potser setembre de 2006), que Guillem i jo vam decidir fundar el que es pot anomenar com a ‘locuazismo’. Era una forma d’entendre la vida que mai vam poder concretar, i del qual ‘El Manifiesto Locuaz’ serien les bases principals. Mai vam tindre clar el que volíem transmetre, l’única cosa que encara perdura d’aqueixa época és una modificació que vam fer a l’acepció ‘locuaz‘ en el wiktionary en castellà feta el 11 de desembre de 2006, i crec que és la millor descripció del ‘locuazismo’: un ‘tipo’ curiós.
Tot i que hem deixat per impossible la redacció de dit manifest, encara queden alguns actes de ‘locuazismo’ (obrats per mi) com escriure en alguns bitllets la paraula ‘locuaz’ o la frase ‘Be locuaz, my friend!’, o en un ticket de la FNAC firmar com a ‘locuaz’. Si et trobes en un d’eixos bitllets propaga la paraula ‘locuaz’! Nosaltres ho faríem per tu.
Arxivat per a Juliol, 2008
‘El Manifiesto Locuaz’…
Experiments amb gasosa…
Normalment les coses ixen mal, i de tant en tant ixen molt mal.
Si per alguna cosa m’agrada l’expressió ‘experiments amb gasosa’, és per aquella evocació del que ens és desconegut. Per aquell misteri que és la gasosa (o almenys a mi m’ho pareix), tot i que és un invent de 1832.
Farà uns anys el meu germà i jo vam fer un d’eixos coets que està en tot llibre d’experiments que es considere com a tal. Era un tap de suro, un poc de bicarbonat i vinagre (crec que no m’he deixat res), el resultat una dels pocs projectes científics en els que he tingut èxit, al cap i a la fi, a voltes les coses ixen bé.
