Adoren a Punset (ací per a sentir-la) i com no, és diuen Los Punsetes. A més, el seu últim LP està en Creative Commons i es pot baixar gratuïtament desde la seua pàgina web (ací).
Per si fora poc, damunt tenen ‘hits’ com Pinta de tarao o Dos policías, i també s’atreveixen i fan una versió de Daniel Johnston. Algú necessita més?
Últimament estic mirant una de les sèries més importants dels 90: The X-Files (estrany que no hi haja article en la wikipedia catalana) que tracta sobre eixos casos que a primera vista (o a segona) no tenen explicació lògica o conseqüent en el que, de moment, la ciència pot explicar. La sèrie tracta temes que van desde extraterrestres, monstres fins a biologia o mitologia, i fins i tot, un capítol de la 1a temporada que tracta sobre un ordinador com el de 2001: A Space Odyssey.
Tot i que la majoria dels casos són inventats pels guionistes, sempre hi ha eixe regust de llegenda urbana que et fa pensar que hi han coses més enllà que realment no sabem, informació oculta a propòsit, més propi d’un ‘Big Brother’ que no pas d’una societat democràtica on suposadament vivim en un entorn lliure i on som capaços de prendre les nostres pròpies decisions.
Com sempre, hi ha que tindre els ulls ben oberts i mantindre en ment la mítica frase de la sèrie: ‘The truth is out there’.
Hi han paraules que sense cap tipus de dubte sonen millor en un idioma que en un altre, també estan eixes paraules o frases que per el seu propi ser són difícils de traduir ja que es perd el “sentiment” d’aquesta.
‘Falling in love’ és d’aqueste últimes i, a més és genial (últimament, o estic baixant el meu nivell d’exigència o realment moltes coses són genials) perque en tres paraules resumeix què és l’amor, una caiguda com la de Sant Pau (fe cega), o com la de l’acudit (il·lògic) o com eixes caigudes tontes. Al fi i al cap, el pitjor no és la caiguda sino el tornar-se a alçar-se amb la por de caure’s una altra volta, o que com l’acudit només et faja gràcia la primer volta.
